dijous, 22 de gener del 2009

Arno de Thar (Cavaller de la Galàxia) i els misteriosos Yuctú.

(Dedicat a la petita-gran colecció de llibres de Multiaventura. Xicots, gracias y hasta siempre!!).

Benvolguts pergamins. ¿Us sona una colecció de llibres, en llengua castellana, actualment pel que jo crec desapareguda, que s'anomena "Multiaventura"?

¿¿Us sonen alguns dels seus llibre-jocs, en llengua castellana...??

... com "Viaje al centro de la Tierra" (una adaptació de la clàssica novela de Julio Verne, convertida en un llibrejoc amb diverses aventures, algunes relacionades amb Julio Verne i d'altres de creació pròpia; en l'aventura tu ets el nebot d'Otto Lidenbrock, i, amb aquest i el guia Hans, comenceu un perillós i imprevisible viatge al centre del globus terraqui)...

... i "Los Caballeros de la Galaxia" (aventura de creació original on Arno de Thar, un caballer noble al servei de la seva ordre, té que aconseguir un objecte arcaic de gran poder que està ocult en un planeta governat per un dictador, pels més llestos diré que efectivament és aquesta de la qual ara en faig un comentari...)...

... i "El ojo de Koriand'r" (una aventura on el jove Khen, la guapa Dnarya, i el malgenuit (però en el fons noble) Arkhen, aquest trio aventurer lluita per buscar els fragments d'una joia de gran poder, fragmentes que simbolitzen els quatre elements (aigua, aire, foc i terra), per tal de poder restaurar, un cop retornats aquests al seu lloc, l'ordre i la pau a l'univers, els quals corren perill per culpa pels malvats Snarks)...

... i "El invitado de Drácula" (una aventura, adaptada de la novela de Dràcula, les aventures de la qual estan molt fidelment adaptades de la novela de Briam Stroker; en ella, tu ets Jonathan Harker, i, primer en solitari però després amb la posterior ajuda del caçavampirs professor Van Helsing, has d'eliminar al perillós vampir Dràcula, mentre sobrevius (si pots) a diverses aventures en aquest enfrontament)...

... i també "En la corte del rei Arturo" (una aventura basada en part en la novela "Un yankee en la cort del rei Artur", aventura on tu ets un jove americà comú i corrent que, en un extrany accident, viatges al passat de les Illes Britàniques, i et trobes amb el cavaller sir Kay; si tens sort en les teves eleccions d'aquestes aventures medievals, podries esdevenir un important ministre del rei Artur, o també podries trobar en aquesta època de màgia i espasa el final dels teus dies...)...

... i "El caso Brankestall" (basat en bona part en un llibre homònim de Sherlock Holmes; tu ets en l'aventura aquest popularíssim investigador privat, i, amb l'ajut del teu amic Watson, aconsellat pel poc hàbil (però honrat) inspector Hopkins, investigues la mort de sir Eustaqui Brankestall, qui ha mort assassinat, sembla que a mans dels criminals dels germans Randall, però, de fet, tu sospites que la seva (ara vidua) dona menteix sobre els fets del crim, i acabes descobrint que... si vols saber més sobre la búsqueda de Sherlock Holmes, compra't aquest llibre-joc i disposa't a corre aventures; però vigila, la Londres victoriana està plena de perills i criminals, la teva seguretat i integritat no estan garantides...)...

Tots aquests llibres que he mencionat, i alguns d'altres (no tots els he llegit, desafortunadament; el llibre de menys antiguetat que he llegit d'aquesta colecció és el número 20, el que indica, inconfusiblement, com algunes aventures d'aquesta sèrie encara les he de llegir, una llàstima...) aquests títols formen la colecció Multi Aventura, la qual jo llegia, amb molt d'agrat, des que era jove, i els conservo amb afecte. Però millor anem al gra...

Ara, no obstant, la història de Multi-Aventura que ens interessa és la de "Los Caballeros de la Galaxia" ("Els Cavallers de la Galàxia"), i explicaré una de les múltiples aventures que viu Arno de Thar en les seves peripècies (ja sabeu, segons la pàgina que escullis, l'aventura és diferent).

Comencem a explicar la història, doncs...

El Cavaller Arno de Thar (el personatge que actua segons les teves eleccions) ha estat cridat pel Gran Mestre per que aquest li dessigni la seva primera missió. La missió consisteix en anar al planeta Airanod, un planeta dirigit per el dictador i dèspota Glauchos, i, un cop arribat al planeta, recuperar d'una tribu (anomenada els Tibb) un artefacte arcaic de gran poder (provinent d'una misteriosa raça, actualment extingida, anomenada els Grans Antics). Aquest artefacte de gran poder ha de ser recuperat i portat al planeta de la Ordre, la seu dels Cavallers de la Galàxia, per tal de ser sotmès als laboratoris d'aquesta organització benèfica; però, si no és possible fer-ho, s'ha de destruir aquest artefacte misteriós per tal d'evitar que caigui en mans del dictador Glauchos, el qual, indubtablement, utilitzaria l'artefacte per a fer realitat els seus malvats somnis de conquista i poder... a costa del dany que fes falta infringir als innocents...

El Cavaller pren la decisió d'introduir-se en el planeta sota una identitat falsa, simulant ser un caçador i turista, i intentant contactar amb la seu clandestina i secreta dels Cavallers de la Galàxia en Airanod. L'heroi refusa la idea d'intentar un desembarc clandestí en una zona apartada del planeta amb una petita nau coberta d'aparells antidetectors, maniobra en que hauria rebut l'ajuda del comandant Thorens i de la seva nau, el creuer Assegai. Aviat el cavaller pren la identitat falsa d'un príncep menor de les Estrelles Salvatges, que arriba a Airanod amb la aparent intenció de dedicar-se a la caça i comerç de la criatura anomenada el krull volador. ¿Tindrà sort en la missió? Aviat ho veurem...

Després de varis dies de viatge en una nau luxosa i amb equipaments cars de comoditat (tot sigui per donar més credibilitat a la identitat falsa del noble "príncep", per tal d'"apostar" més alt per l'èxit de la missió), el cavaller arriba a Airanod, i aviats'allotja en l'hotel Lux. Utilitzant la contrasenya secreta, intenta contactar amb els enllaços de la Ordre, però enseguida veu alguna cosa rara en els seus intents de contacte... Immediatament, preocupat, es dirigeix a un taller de robots, que és el següent lloc de contacte de la Ordre dels Cavallers, sense decidir esperar més temps. Un home li obre la porta del local en resposta a la seva contrasenya, saludant-lo com a cavaller galàctic, però és extrany... ¿Com és que l'home no respon, al seu torn, amb la contrasenya, com és la normativa dels cavallers? ¿Serà un simple descuit per part d'aquest suposat agent de l'Ordre, o bé...?

Però el Cavaller es confia, i, quan entra al taller, es troba envoltat de dos policies armats fins les dents. ¡¡La policia de Glauchos ja l'ha localitzat!! Però, amb l'ajuda de la pastilla paralitzadora que porta en la seva bota, Arno de Thar aconsegueix deixar inconscients i tombats al terra, en menys que canta un gall, als agents de la policia secreta del dictador. Li assalta un dubte: ¿no seria convenient matar-los per tal d'impedir que li confessin la seva identitat? Però no, les normes de la Ordre prohibeixen matar a un ésser indefens. Davant el dubte, i esperant que el seu respecte a la vida de l'enemic no li surti molt car, Arno de Thar decideix renunciar a la missió, i decideix marxa, quan abans millor, del planeta, dirigint-se així a l'astroport, montat en un taxi-robot que troba aprop del seu hotel. No hi ha temps per perdre...

Mentre la policia militar de Glauchos està fent escorcolls ràpids a tots els astroports de la ciutat, Arno de Thar es dirigeix a una porta que casualment està oberta, i un minut després, es troba vestit i dissimulat amb una bata blanca, simulant ser un treballador ordinari de neteja de l'astroport, no cridant gaire l'atenció entre la multitud de treballadors que, a aquella hora punta, estaven en la terminal. Ara, per a ell, és hora de fugir en una nau, esperant que un amable i hospitalari capità l'acolleixi dins el seu vehicle interplanetari i el permeti escapar d'amagatotis...

La primera nau no ariandoriana que veu és una nau, que reconeix clarament, de la raça Gurii, però, degut, entre d'altres motius, a que està escoltada per guardians, descarta aquesta possibilitat de fugida. ¿Però bé, quina altra opció queda?
Després observa una altra nau, de disseny i identitat totalment desconegudes per a ell, que està a punt de despegar. Arno de Thar, el fingit treballador de l'astroport, s'acosta a un empleat mal endreçat que està fumant un pitillet de fulla Naxat (malgrat estar radicalment prohibit per les normes de l'astroport).

- ¿Qui són els habitants de la raça que es disposa a abandonar el planeta? - li diu a l'empleat, simulant no tenir sinó una lleugera curiositat.

- ¿Aquets? - diu el treballador assenyalant la nau de disseny desconegut. - No sé, uns ganàpies de l'espai exterior, que han vingut aquí a comerciar, o a fer no sé què. El vell Glauchos els ha expulsat i els ha ordenat que marxin abans de quaranta-vuit hores, ell sabrà els motius.

Arno es despedeix del treballador, i pensa. Si aquests habitants del misteriós espai exterior han estat expulsats pel dictador, serà que tenen poca amistat amb les dictadures per algun motiu. És possible que siguin una raça idealista i bondadosa, poc amiga de les dictadures, i per tant, potencials simpatitzants de la causa dels Cavallers de la Galàxia. Si el cavaller aconseguís abordar aquella nau i dirigir-la cap a el planeta de la Ordre, no només Arno de Thar salvaria la seva pell, sinó que el fracàs de la seva missió es veurà compensat per un èxit inesperat.

Així doncs, amb aquestes esperances, Arno de Thar aborda la nau (sense que ningú li impedeixi el pas) i, un cop ja dintre de la nau mateixa, es troba amb un grup d'humanoides, de rostre extrany i ullets petits i nerviosos, i expressions facials extranyes, i es dirigeix al que sembla que té les funcions de capità. Li demana al capità si vol deixar-lo fugir dintre de la seva nau, oferint-li a canvi alguns diners, i també la possibilitat de fer un nou comerç amb d'altres planetes.

El jove agent de l'ordre no està molt segur de com interpretar la reacció de l'humanoide...

- No tenim desitjos de comerciar en aquest planeta - explica l'humanoide, utilitzant amb dificultats la llengua bàsica i tòpica de l'espai. - Els seus habitants no tenen modals, no saben res de cultura, tenen civilització molt rara...

L'humanoide mira amb molta atenció fixa al Cavaller, com si els seus ulls estiguessin a punt de saltar. Abans que Arno pugui afegir una paraula, l'humanoide continua:

- Però et treurem fora d'aquest planeta de bàrbars. Podràs estar entre nosaltres, ben... ben segur.

Per algun motiu, Arno encara dubta.

- ¿I coneixeu la raça humana? ¿Els vostres aliments i la vostra atmósfera són apropiats per a nosaltres?

- Oh, sí, per suposat - és la resposta del capità alien.

Aviat s'arriba a un acord. Arno de Thar es refugia en un camarot, i, dues hores després, la nau despega. El Cavaller ja estava posat a bon resguard del dictador Glauchos.

Aviat Arno de Thar va saber perquè el dictador d'Airanod va expulsar als Yuctu, que és el nom d'aquesta raça alienígena. La seva moral i el que ells anomenen la seva cultura són diferents tant del que creu el dictador, com del que creuen els líders de la Ordre dels Cavallers. Abans que res, els Yuctu són jovials i molt extrovertits, i amics de la bona taula. Per a celebrar l'enlairament de la nau celebren un banquet amb tots els honors.

I el plat principal d'aquest banquet, que mengen amb molt d'apetit, ÉS EL CAVALLER MATEIX.

Així doncs, el destí del Cavaller, després de tantes peripècies, ha estat acabar devorat per una raça extraterrestre caníbal, mentre fugia del dictador (sens dubte perquè el dictador, per cruel i sanguinari que sigui, segueix siguent, a la seva manera, un ésser civilitzat, i no vol tractes amb gent que es menja als altres). I així varen acabar, del noble aventurer, les seves aventures. Sic transit gloria mundi, que diu el refrany llatí.

No obstant, com un cert consol, va quedar el fet que, ja que Arno de Thar no va acabar en mans de la policia del dictador Glauchos, el dictador no va arribar a saber on s'amagava l'artefacte, i per tant, aquest va romandre ilocalitzable pels seus agents.

I, també, hi ha la possibilitat que algun Cavaller nou, en el futur, siguent el successor del malaurat Arno de Thar, pugui reempendre i, potser, tenir èxit en la missió. En fi, sigui benvigut el consol, per poc que n'hi hagi.

I s'ha acabat el relat, si no és mentira és veritat. Salut, pergamins!!

--------------------------------------------------

Sigues benvingut al Forumstoa: http://forum.cosmos-stoer.cat

Tom Sawyer i la senyoreta Becky Tacher; ai, la gelosia...

Benvolguts relataires, ¿us sona el senyoret Tom Sawyer i les seves aventures? ¿Potser no? ¿Gens ni mica? Us en faré cinc cèntims. Ell, en Tom Sawyer, és un personatge clàssic entre els clàssics de l'art de la literatura juvenil (potser una mica injustament oblidat). El jovenet Tom era el clàssic marrec desendreçat i descuidat dels pobles de colònies de l'any 1840. Quasi sempre brut, mal pentinat, lleig i bastant gandul (excepte pels diumenges, quan, amb la intenció de portar-lo a missa, l'obliguen a endreçar-se, cosa que ell fa de mala gana, perquè es podria dir que és un catòlic més aviat poc ortodox...).

Això sí: apart de la seva trapelleria i de la seva ganduleria, és un bon noi i només una mica groller, i de moralitat tranquila i campechana. En moltes aspectes, era un "Zipi i Zape" o un "Bartolomeu J. Simpson" d'aquells temps... Tot un clàssic!!

Però clar, el T.Sawyer és el personatge principal però no únic, doncs li envolten personatges de tot tipus: la seva tieta Polly (qui intenta educar-lo amb poc èxit, però que malgrat tot l'estima), el seu germà Sid (molt més estudiós que ell, i més primmirat i de mal geni; possiblement tindrà un futur laboral prometedor, però en aquest moment "real" de la història ell té molt menys èxit social que són germà), el seu colega inseparable Joe Harper (amb qui tenen una amistat molt cordial i alegre, excepte pels seus "combats" simulats de guerra entre els colegues de la colla), i, molt especialment, el seu també molt desendreçat i descuidat Huck (qui, amb el seu nom complet "Huckelberry Finn", ha tingut fins i tot aventures en solitari, desenganxant-se de la influència literària de Tom mateix). Però també podríem mencionar el molt sever i disciplinat professor de classe de Tom (desconec el seu nom real, ho lamento), qui, sempre amb la vara de fusta a la ma, està sempre a l'aguait de vigilar (i "sancionar") les trapelleries indisciplinàries d'en Tom. I d'altres personatges no menys memorables...

Però cal no oblidar el personatge menys angelical de les aventures de Tom Sawyer: el malvat i criminal Joe l'Indi (el vertader "cap de l'oposició" del jovenet del Mississipi); home alt i musculós, un assassí i embaucador, sempre armat amb una navalla afilada, el qual, com que en Tom el denuncià a la llei (com a testimoni ocular) quan hauria estat un altre el qui s'hauria empassat la culpa del seu crim, va fugir de la llei jurant venjança. Si en Joe va aconseguir el seu somni de venjar-se i de provocar el final definitiu per "mort súbita" del jove trapella "que se n'anà de la llengua", prefereixo que us n'assabenteu llegint el llibre de Tom Sawyer; llegiu-lo si és que no us fa mandra...

Doncs bé: encara que sigui perquè lo millor es troba sempre en pàrrafs apart, m'havia oblidat de mencionar la senyora Betty Thacker, la noia rossa amb trenes que és l'actual núvia de Tom, la cautivadora dels seus somnis, la qui acaba de jurar-li el seu amor amb unes paraules sobre un tronc abandonat i un petó furtiu...

Doncs bé: el relat comença en un moment en que Tom i Betty estan a fora de classe, ja caminant cap a casa, i tranquilament xerrant d'alguns temes més aviat intrascendents. Però resulta que Betty no és pas la primera noia que va cautivar les passions amoroses del jove Tom, sinó que, en el passat, el jove trapella havia provat les delícies d'una altra noieta, de nom Amy (us juro que aquesta escena apareix en el còmic oficial de la novela de Tom Sawyer), fins que, per motius que desconec, en Tom trencà amb Amy i retrobà l'amor a mans de la Betty; un amor que, com veieu, encara durava en l'actualitat.

Doncs bé: en aquella ocasió, en la conversa sorgí el tema de la Amy, i el Tom li recordà a la Betty les delicies de l'amabilitat (i els petonets) de la seva antiga parella, cada minut amb més detalls. I, és clar, a la presidenta actual no li agrada que li recordis coses de la ex-presidenta... I al final, sense esperar-se gaire, la Betty, gelosa i possessiva (tenia els seus motius), va mirar cara a cara al Tom i li va dir, amb to airat:

- ¡¡Ja n'hi ha prou!! Que si la Amy per aquí, que si la Amy per allà... ¡¡Deixa de pensar en ella, punyeta!! No pot ser, això. Tom Sawyer, t'estaràs dos dies sense dirigir-me la paraula al colegi. ¡¡T'està ben emprat!! Però Tom, amoret, com t'has atrevit a... jo... jo...

I la Betty, amb els ulls que se li omplien de llàgrimes, se'n va corrents depressa camí enllà, girant el cap un o dos cops, i desapareix per una cantonada del camí, procurant no relliscar amb les seves presses.

En Tom es queda mirant cap endavant amb la mirada fixa i immòbil, sense observar res en concret, i no entenent massa bé el que estava passant (tot i que no li feia cap ganes de riure-se'n); després d'uns deu segons de mirada fixa i pensativa (i més confús que altra cosa), el jove trapella arronsa les espatlles, incrèdul, i va dir:

- Hum!!! No sé molt bé perquè la meva estimada Betty s'ha posat així... ¡¡La veritat, suposo que mai entendré les dones, són un misteri...!! - i, cavilant sobre això, se'n anà xino xano a casa seva.

Segons explica el relat, però, quan el Tom va complir la sanció de dos dies, la Betty el va perdonar, i l'entremaliat Tom i el seu món qüotidià van retornar la normalitat. Això sí: en el futur, quan Tom sentia enyorança de la per a ell dolça Amy, procurava no mentar-la gaires cops, sobretot quan hi estava la Betty davant...

Aquest relat, i molts d'altres, s'expliquen sobre les aventures del poblat del Mississipi d'aquest noi trapella i el seu particular univers. El senyoret Sawyer, un més que probable antecessor de Bart Simpson, de Zipi i Zape, del "no em posis pebrot" Shin Shan, i d'una infinitat d'altres marrecs inquiets i trapelles del món sequencil i literari, el jove escolar del Missisipi s'ha guanyat a pols un lloc en la literatura infantil. Que el destí faci que la seva obra no caigui en l'oblit.

I s'ha acabat aquest relat. Fins la pròxima. Salut!!

---------------------------------------------------------------

Entra al Forumstoa i platiquem una mica, t'agradaria? http://forum.cosmos-stoer.cat